El sòl de bambú no és un producte nou; va aparèixer per primera vegada a la Xina a finals dels anys vuitanta. Tot i que la tecnologia de fabricació va madurar al voltant de 1998, el volum de producció inicialment era de només 300.000 metres quadrats. Aleshores, els processos de producció complexos i immadurs van fer que els problemes de durabilitat, resistència a la humitat i protecció contra plagues no tenien solucions efectives, cosa que dificultava el desenvolupament posterior i l'adopció generalitzada del producte. L'any 2005, però, la producció nacional havia arribat als 30 milions de metres quadrats.
Com a tipus de sòl distintiu, el sòl de bambú té uns preus d'exportació elevats i ofereix una gran rendibilitat; en conseqüència, des dels seus inicis, la majoria dels fabricants xinesos a gran-escala s'han centrat principalment en els mercats estrangers. Representant una categoria de sòls premium, s'exporta entre el 60% i el 70% de la producció total de la Xina. Això ha creat una situació en què el producte gaudeix d'un gran èxit a l'estranger però no té un important reconeixement de marca a la mateixa Xina. Davant de les pressions duals de les barreres del comerç exterior i la competència de preus brutal entre els exportadors nacionals, la indústria finalment ha reconegut la importància del mercat nacional i està treballant activament per conscienciar els consumidors nacionals sobre els sòls de bambú.
